dilluns, 21 de gener de 2008

Incendis

Incendis Imprudències, accidents, bretolades

Dos incendis, dos focs, un vist des de lluny i l’altre viscut sobre el terreny.

Relato quan l’any 1993, un fatídic 5 d’agost, cap a mitja tarda, tal i com m’ha explicat gent que ho va viure i patir en la seva pròpia pell, camperols de Vespella de Gaià, diuen que, de sobte, es va albirar una prima però espessa columna d’un fum molt negre cap a ponent, prop de la urbanització La Cativera, a fregar del terme del
Catllar. De moment ningú no es va alarmar, però aquella fumera es va anar eixamplant atiada per un fort vent de Garbí que va ser una de les causes, junt amb l’espessor
i l’abandonament del bosc, que aquella poc inquietant senyal de foc es convertís en una catàstrofe: un incendi en el que van perdre la vida sis veïns de la contrada i
el terme, un dels més extensos de la província, va quedar completament socarrimat, malgrat el gran esforç de tots els mitjans tècnics i humans que van lluitar-hi.

(Quan m’ho recordaven, a més d’una d’aquestes persones, se’ls humitejaven els ulls, ja que passats 14 anys ni la flora ni la fauna s’han recuperat. Cada any, per Sant Salvador, se celebra una missa funeral en record d’aquelles persones mortes a causa del foc.)

Pel que fa a les causes, primer es va atribuir a un llamp d’una tempesta seca d’estiu. Després es va comprovar que uns brètols van calar foc a un cotxe abandonat.
Tan fàcil que és encendre una flama, per bé o per mal, i tan feixuc que ho tenien els primers pobladors d’aquest malmès planeta que tan poc respectem tots plegats!
L’altre incendi, es va patir un diumenge, també d’agost, cap al migdia, i va ser provocat per una pacífica família que, dins la seva propietat, començava a fer una graellada de carn i, tot i tenir una mànega preparada, quan se’n van adonar, el foc va fer de les seves i, en pocs minuts, se’ls va sortir de mare. Cremant herbes i matolls morts per la sequera va agafar una amplada d’uns centenars de metres, animat per la marinada i apropant-se a una zona arbrada, tocant a la via del tren de la línia de Lleida, amb el gran perill que suposava que creués la via i tot seguit la carretera de Salomó, entrant a la Serra Alta. Ja teníem un altre incendi d’incalculables proporcions. Sort dels helicòpters bombarders i les avionetes d’atac que com Stukers de pau, baixaven en picat, llençant just davant les flames un espès líquid vermellós que tres anys després encara n’estan els marges tenyits, d’aquell
“apagafocs” miraculós. Uns quants voluntaris vam intentar ajudar picant les flames
amb una branca verda de garrofer, i més d’un, fins i tot es va cremar lleugerament les mans; vam fer més nosa que favor.

Resumint: una imprudència completament innocent, detectada per una colla de veremadors que collien al costat del torrent i que van poder donar l’alarma per mitjà dels mòbils, tan útils en aquests casos.

Aquest incendi es va produir dins el terme de La Nou de Gaià, fregant el de Vespella
per llevant. És evident que totes les precaucions són poques.

Ull alerta i les burilles al cendrer!


Pere Abadia Recasens
Il·lustració: Joan Ciuró Gatell