dilluns, 21 de gener de 2008

Menjim Menjant

Escalfa, il·lumina, manté controlades les feres...

Enlluerna l’estadi i carrega d’energia els atletes.

Podem aconseguir foc de diverses maneres, fregant dues fustes, dues pedres fogueres...

Una de molt enginyosa és la de fregar una peça de xocolata amb la base d’una llauna, encarant-la a un raig de sol.

L’ús del foc per cuinar distingia els pobles civilitzats dels que no ho eren.

Els xinesos classificaven les tribus bàrbares entre crues i cuinades.

El consum de carn crua s’atribuïa a salvatgisme i set de sang.

Els etnògrafs medievals pensaven en l’infern clàssic, el Tàrtar, així demonitzaven els seus enemics; relacionant-los amb la barbàrie i el primitivisme.

Avui en dia el plat de carn crua més famós a occident és l’steak tartare; seguint-lo de prop hi trobem el carpaccio.

A quasi totes les cultures, l’origen del fet de cuinar se li atribueix a un do diví, a la fortuna d’un heroi... A l’antiga Pèrsia el míssil mal dirigit d’un caçador va extreure el foc d’una roca.

Els indis de Dakota creien que fou extirpat de la terra per les urpes d’un déu amb forma de jaguar. Per als asteques, el primer foc va ser el sol que havien encès els primitius déus de la foscor.

A les illes Cook creien que el va portar Maui quan va tornar del centre de la Terra.

Suposem que l’origen del fet de cuinar els aliments va ser una inevitable successió de la domesticació del foc.

El mite modern occidental més famós és el del porquer que per accident va incendiar
un grupet de porquets que en tocar-los es va cremar, es va llepar els dits, i assaborí així una experiència deliciosa.

Darrere el cas fortuït de l’incendi, hi havia una ment creativa que va permetre salvar les granges d’incendis a l’hora de sopar.

Moltes vegades aquestes ments no pertanyen a les persones; els ximpanzés busquen sota les cendres d’un incendi llavors que un cop torrades, els garanteixen una còmoda digestió.

La primera revolució científica va ser la cuina: l’observació dels canvis bioquímics que es produeixen mitjançant la calor, alteren el sabor i faciliten el procés digestiu.

El foc destrueix els verins d’alguns aliments, com per exemple, la mandioca amarga, que si no la ratllem, remullem i coem, pot arribar a matar a qui en consumeixi una quantitat moderada, degut a la quantitat d’àcid cianhídric que conté.

Bacteris com el cuc que pot portar la carn de porc causant de la triquinosi, fet del qual es sospita va morir Mozart, s’eliminen mitjançant una llarga cocció.
La salmonel·la comparteix aquesta destinació en patir una bona cocció.
Etimològicament la paraula focus equival a llar, fogata.

Gràcies al foc les comunitats s’ajuntaren i organitzaren per mantenir la fl ama viva. Això els va conduir a un canvi considerable de conducta: la reunió per menjar, abans era un fet individual.

Gràcies al foc podem gaudir d’aliments, fàcilment digeribles, amb els nostres estimats al voltant d’una taula.