dilluns, 21 de gener de 2008

Recordes quan ?

Un cop d’ull a la vida de la Maria Teresa de cal Roig

El dia 29 de juny vam anar, el Jordi i jo, a visitar la senyora Maria Teresa Solé per fer-li una entrevista sobre com era la vida antigament, concretament, sobre la seva vida. Li vam proposar uns temes, dels quals ella ens va parlar. L’entrevista va esdevenir molt interessant i la Maria Teresa va ser molt simpàtica amb nosaltres i ens va aportar molta informació per a poder redactar l’article.

La Maria Teresa Solé va néixer l’any 27. Als 29 anys es va casar amb el Pere Nel·lo i van tenir dos fills: el Jaume i l’Anna. Viu des de sempre a Baix a Mar. Va començar explicant el perquè els anomenaven els de Cal Roig. Els hi deien així perquè, segons la gent del poble, tenien un color de pell vermellós. A moltes altres famílies també els hi posaven un renom, era una cosa habitual. La mare era de “ca la Marcona”. El pare era pescador. Tenia un gussi. Era el rei de les dorades i dels llobarros. Assegura que ha enyorat molt la Roca Foradada i no li agrada com han transformat l’antic Roquer. Abans s’hi podia entrar fins ben al fons. Era un lloc preciós. Allà nedaven i es tiraven com si fos un trampolí. El mar li agrada molt i avui dia encara va nedant fins a l’Antina. El seu home també va ser pescador (era remitger) i va anar al llum amb una barca anomenada Gorreta. Posteriorment va deixar el mar i va treballar a diversos llocs i, finalment, a la Impremta Sugranyes de Tarragona. Tant els pares com ells van ser socis de la Cooperativa Marítima. Ella va treballar a Cal Mercadé a les trenes. Va començar cobrant 24 pessetes (0,14 euros) a la setmana; més tard 44 pessetes (0,26 euros). I contenta de que t’agafessin! Va haver-hi un moment que no hi havia prou gent a la Torre per treballar a les fàbriques i anaven uns autobusos a buscar gent a la Pobla i a Tarragona.

Durant el mes de maig, a la tarda, després de resar, sortien a la plaça i jugaven a “Grandes y pequeñas”.

Quan ella era jove feien el ball al “Rovelló” que es muntava a la plaça que era de terra. El seu germà, el Jaume, feia de dimoni al “Ball de Sant Joan”. Posteriorment ja van muntar l’envelat a la Plaça de l’Anton Roig i allí feien moltes coses com, sarsuela i altres. També feien un concert a la Cooperativa, a la sala del Cafè, que era molt maco. A més a més feien coses per la canalla com: carreres de sacs, trencar l’olla, etc. Cada any venia l’Orquestra Demons, que ja la llogaven un any per l’altre. Els músics els repartien per les cases per dormir i menjar. Allí es quedaven tots els dies d’actuació. Aprenien a ballar com aprenien a nedar, ballant o nedant, és a dir, fent-ho. No com ara que van a l’escola de ball o a la piscina. Per sant Joan, el seu pare parava uns palangrons i pescava un bon mero que el feien al forn, amb el cap i altres cosetes feien una sopa; els de cal Serafí baixaven tota la fruita i les verdures. També venien els de cal Salort, la Rosalia Moreno. Ells compraven
dues llotges, perquè com que eren tanta gent! Feien unes petites fogueres on coïen patates, però no es feia gaire.

Quan pujaven a festa major a la Torre anaven a cal Serafí i allí es podien ajuntar vint persones a taula. També pujaven a ballar a la Torre, a cal Maiam i sobretot al Sabó, d’on la majoria eren socis.

Durant la guerra van anar a viure a Cal Serafí on, al soterrani, s’havia construït un refugi. Dinaven a l’hort i dormien a la casa.

La platja sempre li ha agradat molt. Quan anaven de vacances amb el Pere i arribaven cap a casa ell li deia “Té dona, ja tens la mar”. Recorda que aquí a l’Antina hi havia unes algues que arribaven a la cintura. Hi havia eriçons. La seva mare, per avisarla de que pugés a dinar, posava una escombra cap per amunt coberta amb una tovallola.

Gypsy Nel·lo Peeters
13 anys