dissabte, 5 d’abril del 2008

Entorn

Cinc qüestions, cinc

Educació ambiental

1. Els Muntanyans no només són objecte d’activitats escolars per als centres de Torredembarra. També vénen a aprendre com és en realitat una platja (les altres han perdut les seves dunes, plantes i animals que en són característiques) estudiants d’altres parts de Catalunya i d’altres nivells. Fins i tot vénen a fer les seves pràctiques estudiants universitaris, treballs de fi de carrera, doctorats d’altres països europeus. Des de fa molts anys, per la tardor, vénen estudiants de Biologia de la Universitat de Barcelona a realitzar una pràctica obligatòria. De quina assignatura es tracta?

a. Zoologia;
b. Botànica;
c. Ecologia

2. Quan un nen o nena té inclinació envers la música o l’esport, acostuma a disposar de diferents ofertes al seu abast per a desenvolupar la seva sensibilitat. Corals, grups de música popular, escoles de música, professors particulars, grups esportius de base, etc., sumen una gran quantitat de possibilitats. Però quan a un nen o nena li agraden les plantes, els ocells o les petxines, on pot desenvolupar les tècniques naturalistes? Els Muntanyans han estat objecte de diverses promocions d’escoles de naturalistes per part del GEPEC-EdC. Les últimes han tingut com a una de les bases de la seva filosofia que els pares acompanyin el fill o filla durant les activitats a fi d’evitar l’absentisme paternal. Fem una prova per a avaluar el nostre nivell naturalístic: què és l’albellatge?

a. Una gramínia
b. Un arbre de ribera
c. El reflex brillant típic d’algunes papallones

3. Les tres formes de resoldre un problema (també ambiental) són: la tecnologia, la punició-legislació i l’educació. L’una sense l’altra no pot resoldre cap problema. La Unesco ha celebrat múltiples reunions internacionals sobre educació ambiental a partir dels inicis dels anys 70 en diferents ciutats del món. Les primeres apuntaven ue els destinataris havien de ser tant nens com adults. Després, aquestes reunions afirmaven que l’educació ambiental s’havia de realitzar a tothom, però especialment als adults donat l’accelerat deteriorament del planeta i a que una generació de nens triga vora 30 anys a canviar la generació precedent. A quins grups de estinataris la Unesco proposa centrar els esforços en educació ambiental a les darreres reunions internacionals?

a. Als homes del temps pagats per multinacionals del petroli que no els interessa resoldre els problemes del canvi climàtic derivats dels seus negocis
b. Als pobladors dels països més desenvolupats per a donar exemple abans que exigir mesures als subdesenvolupats
c. Polítics, educadors, periodistes, empresaris i líders socials

4. De moment, els únics quatre quaderns pedagògics editats a Torredembarra versen sobre educació ambiental centrada als espais litorals torrencs. Especialment el dels Muntanyans. Versen també sobre aspectes socioeconòmics i ecològics del barri de Baix a Mar (del qual s’inclouen retallables d’edificis emblemàtics), el port, el Roquer i el propi fons marí. Hi ha activitats prèvies, al camp i posteriors. S’han preparat per a edats compreses entre quatre i més d’onze anys. Tots ells es poden baixar gratuïtament de l’apartat “quaderns didàctics” del web:

a. muntanyans.gepec.org
b. www.gepec.org/muntanyans
c. www.gepec.cat/muntanyans

5. Hi ha estudis que afirmen que el 40% de la nostra població té dificultats (sensorials, físiques, psíquiques) d’accessibilitat en general i per a accedir al medi natural en particular. S’inclouen persones d’avançada edat per a les quals, per exemple, la lletra de tamany petit, els és, com a mínim incòmoda. Cofinançats per l’obra social d’una de les caixes d’estalvi, al GEPECEdC desenvolupem el programa d’itineraris de natura accessibles “Natura per a tothom”. I una de les moltes qüestions que estem aprenent i observant és que els col·lectius amb discapacitat (ara diversitat funcional) no volen segregacionisme respecte de la resta. I és que s’ha comprovat que les millores com rampes i ascensors, fan la vida més còmoda per a tothom. No volen uns lavabos adaptats per a ells, volen que tots els lavabos ho siguin i d’aquesta manera seran més amables per a tothom. No volen que hi hagi publicitat per a ells en lletres més grosses, volen que tots els materials tinguin lletres més grosses perquè tothom ho puguem llegir de manera molt més còmoda. I així ens passa que, per exemple, els arquitectes no tenen com a assignatura obligatòria l’accessibilitat (d’obligat compliment, teòricament) i ens trobem el dia de la inauguració de l’Ajuntament de Torredembarra al Castell amb un problema (ara resolt):

a. la inclinació dels miralls dels banys impedeix que les persones en cadires de rodes es puguin veure reflexades
b. la porta d’entrada té un petit esglaó que fa ensopegar a més d’un i dificulta l’entrada de cadires de rodes quan amb una lleugera rampa tothom podria entrar sense problemes
c. hi ha extintors que sobresurten de la paret de manera que els cecs hi poden ensopegar per no poder-se detectar amb els bastons

Solucions: 1c, 2a (de fet, segurament és la planta que més hem vist a la nostra vida, és vora gairebé totes les carreteres i camins, i fins i tot carrers), 3c, 4 totes els respostes són valides, 5b.

Ramon Ferré Sánchez
Membre del GEPEC-EdC